Què estem protegint?, va ser la primera pregunta que em va venir al cap després d'assabentar-me de la proclamació com a Patrimoni de la Humanitat dels horts de palmeres d'Elx.
La importància del conjunt d'horts que envolten la ciutat es fonamenta, no en la quantitat de palmeres, sinó en allò que representen. En principi, tenir palmeres no té res d'especial, amb les condicions oportunes seria possible plantar-ne en qualsevol altre indret. Allò que diferencia Elx d'altres ciutats és la capacitat d'integrar un paisatge agrari dins un paisatge urbà. Els horts de palmeres no són boscos on hi ha plantades, d'una manera arbitrària, milers d'aquestes plantes. Els horts són terrenys de cultiu que s'estructuren en bancals de formes quadrangulars envoltats per una o dues fileres de palmeres.
D'açò podem extraure diverses conclusions: la palmera no és un element ornamental, és una planta de cultiu, per tant, amb un sistema de conreu i de reg característic; i la fricció horts-ciutat ha generat un paisatge i una manera de viure que identifiquen Elx. És a dir, el Palmerar d'Elx no és només un paisatge, és molt més que això, és tenir una cultura en la qual observem un conreu, uns oficis, uns estris, una arquitectura, un paisatge, etc. característics i únics.
Per tant, ara que la Unesco ha protegit els horts hem de plantejar-nos si és correcte el camí de convertir-los en simples parcs, si és correcta la concepció que tenen dels horts i de les palmeres aquells que n'han de tenir cura, si hem de deixar morir la nostra pròpia cultura en benefici de la jardineria barroera o turística. El Patrimoni de la Humanitat, no ho oblidem, defensa aquelles coses úniques que no poden desaparéixer sota l'excusa de la modernitat.
[«Els horts de palmeres d'Elx», periòdic Información, Alacant, 16-12-2000]
[Revisat: 14-11-2014]
[Revisat: 14-11-2014]
