L'ermita de Sant Sebastià és un edifici deliciós emparentat amb les construccions del gòtic català que s'ha caracteritzat per ser part de l'espai de la Festa durant els cinc segles d'història de la representació. El Consell d'Elx va decidir l'abril de 1489 construir «en el carrer Major, a tinent de l'hospital de la Vila», una ermita dedicada a sant Sebastià, en aquells anys patró d'Elx. L'edifici fou projectat com una construcció entre mitgeres, de planta rectangular i una única nau, amb capelles laterals entre contraforts. La façana es va fer tota de pedra picada amb una porta d'arc de mig punt dovellat, sobre la qual el 1786 es va afegir una fornícula on es va col·locar una imatge del sant (exposada actualment al Museu Municipal de la Festa).
Tota la seua història ha estat fortament relacionada amb la Mare de Déu de l'Assumpció i la Festa (fins i tot, l'edificació és coetània a l'origen de la representació). A l'interior hi va haver la capella de la Mare de Déu, la realització de la qual es va portar a terme el 1588. Aquest altar va ser lloat per Cristòfol Sanç en el seu manuscrit de 1621: «hi ha una capella molt rica a Sant Sebastià, amb la seua reixa de ferro daurada, de molt de cost, on està la Mare de Déu de l'Assumpció [...] és de les més ben posades i adornades capelles del regne». Aquesta capella va desaparéixer quan el 1648 la imatge de l'Assumpta va ser traslladada a un altar de l'església de Santa Maria. Aquest ús com a capella de la Mare de Déu va condicionar que l'ermita de Sant Sebastià fóra la seu de la Confraria de Nostra Senyora, encarregada d'organitzar la Festa de la seua gloriosa assumpció, fins que el 1609 va passar a mans del Consell municipal.
Un altre dels usos ha estat el de vestuari dels cantors de la Festa abans de l'habilitació de l'edifici de l'hospital de la caritat del costat com a Casa de la Festa. Ja el 1596 sabem que es guardaven ací les robes emprades en la representació. En un primer moment es va fer servir la sagristia i, amb el temps, es va ocupar tot l'espai disponible.
Un tercer ús, potser el més representatiu, és el de formar part de l'escena de la Festa. L'ermita de Sant Sebastià ha estat des de sempre l'inici de la representació i, així, ho confirma la consueta del 1625: «acabades les vespres ix la Maria amb les dues Maries i quatre o sis àngels de l'ermita de Sant Sebastià, on està la capella de Nostra Senyora». Des de fa alguns anys, el seguici que acompanya els cantors fins a l'església de Santa Maria ha deixat d'eixir des de l'ermita i s'ha desplaçat, contra tota tradició, fins al davant de l'actual Casa de la Festa.
L'ermita també ha acollit uns altres usos, com ara lloc d'assaig de la Capella, de reunions, de presentacions de llibres, etc. És a dir, l'ermita, al llarg de tots aquests segles, ha sigut un element viu de la Festa. Va ser amb la construcció de la Casa de la Festa el 1988 quan l'ermita s'abandonà a la ruïna. El 1997 es va recuperar com a Museu Municipal de la Festa, però amb la pèrdua d'aquesta càrrega viva, tradicional i popular que durant cinc-cents anys havia mantingut.
La seua adequació com a museu, tanmateix, no impedeix que s'intente recuperar aquest espai per part del Patronat del Misteri d'Elx i de l'Ajuntament d'Elx, almenys cada 14 i 15 d'agost. Encara que els responsables del museu obrin simbòlicament les portes de bat a bat, és necessària, però, l'empenta institucional que faça possible que els cantors isquen de nou des de l'ermita. Ara, més que mai, com a fidels vetladors d'un Patrimoni de la Humanitat, hem de recuperar un important espai tradicional de la Festa perquè no arribe a ser una imatge irrecuperable de la memòria.
[«L'ermita de Sant Sebastià», perioòdic Información, Alacant, 02-09-2001]
[Revisat: 20-11-2014]
[Revisat: 20-11-2014]
