«15 anys de Món i Misteri»
L'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx, que va naìxer de la commemoració del tercer centenari de la inauguració de l'actual església de Santa Maria (1686), ha estat un dels grans esdeveniments que han marcat la Festa en el seu recorregut al llarg del segle XX. Si la data del 1924 l'associem amb la repristinació de la representació i considerem la del 1931 com la data de la seua protecció (que poc valgué cinc anys després), la del 1986 hem de presentar-la com a la de la consolidació de la difusió d'aquest drama assumpcionista. L'exposició, amb la seua voluntat de recerca, d'explicació, d'investigació, va ser la validació definitiva per mostrar la Festa amb tots els elements que la caracteritzen, sense ocultismes ni prejudicis.
Auspiciat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana, un grup interdisciplinar, sota la direcció d'Alfons Llorenç, va treballar per tal d'aconseguir explicar la Festa en el marc del seu context cultural, aprofundir en el seu coneixement i facilitar-ne la difusió com a símbol del poble valencià i de la llengua catalana. El projecte estava dirigit al major nombre possible de persones: des del que és asidu espectador de la Festa, fins a aquell que només ha sentit parlar-ne. Per aquest motiu, es va dissenyar un projecte amb multitud d'accions diversificades (exposicions d'art assumpcionista, de fotografia i sobre el Corpus de Valéncia, una mostra al carrer amb roques, aguilots gegants, la carxofa de Silla, la Taronja de Morella i la Carxofa del Carme, cinc publicacions, entre les quals es troba, a més del catàleg de l'exposició, el facsímil de la Consueta del 1709, materials didàctics per a l'ensenyament i un concert escenificat a la catedral de València) que giraven al voltant d'aquesta exposició.
L'exposició, sota les arcades gòtiques de la Llotja de València, estava concebuda en tres nivells de lectura: el d'objectes, el d'informació general i el de profundització. Els textos dels panells recollien tant papers informatius com divulgatius i literaris amb la finalitat de donar una visió diversificada. I, tot açò, estava estructurat sota un disseny que pretenia emmoblar la Llotja. Els panells formaven dins de la mateixa planta de l'edifici una planta basilical barroca amb andador, cadafal, cel i mangrana, que al·ludia a l'església de Santa Maria, a la qual s'accedia per un pòrtic de cristall on es reproduïa la façana de la basílica. A l'interior de la creu es recollien tots els àmbits referits a la Festa, era el Misteri; l'exterior era el Món, on es contextualitzava el drama assumpcionista il·licità. Alhora, aquesta estructura respectava l'edifici gòtic, les seues naus i el seu paviment.
L'exposició, que va vestir de Festa tant la Llotja com la ciutat de València durant octubre i novembre del 1986, es va traslladar des del febrer al abril de 1987 a la ciutat de Barcelona, al Saló del Tinell i a l'església de Santa Maria del Mar, on es realitzà un concert escenificat, emmarcat en les festes d'hivern de la ciutat comtal.
Quinze anys després ens preguntem quina ha estat la importància d'aquesta exposició. Doncs bé, l'exposició va ser la confirmació d'uns canvis que han afectat la concepció que hom tenia de la Festa. Ens estem referint a allò que apuntàvem al començament: la Festa es troba ara mateix en una etapa de divulgació, de creixement cap a l'exterior, tant com a objecte d'estudi i d'investigació com d'element turístic. Aquesta situació, portada fins a la desmesura, ens ha apropat a un dilema shakespearià, que ha sabut plantejar molt bé Joan Castaño: hem d'elegir entre una festa tradicional i comunitària d'Elx, arrelada a la nostra cultura, o una peça de museu amb interés arqueològic. Tanmateix, a banda d'aquestes implicacions històriques, l'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx ha esdevingut també un referent a l'hora de parlar de divulgació i d'investigació, però, també, un model en la recerca de les arrels d'un poble i, per tal motiu, bé mereix un homenatge.
