«Recordar Món i Misteri de la Festa d'Elx»
Ningú pot negar que avui dia la Festa d'Elx es troba en una etapa de difusió, de creixement cap a l'exterior, com a objecte d'estudi i d'investigació i com a element turístic. Bona part de la culpa haurem de donar-li-la a l'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx, que el passat mes d'octubre complí quinze anys. Aquesta exposició vestí de Festa la Llotja i tota la ciutat de València durant l'octubre i el novembre de 1986, i es traslladà des de febrer a abril de 1987 a la ciutat de Barcelona (al Saló del Tinell i a l'església de Santa Maria del Mar).
Podem afirmar que es tracta d'un dels grans esdeveniments que marcaren la representació il·licitana en el seu recorregut al llarg del segle XX. Si la data de 1924 l'associem amb la restauració de la Festa i considerem la de 1931 com la data de la seua protecció estatal (que poc valgué cinc anys després), la de 1986 hem de presentar-la com la de la consolidació de la difusió d'aquest drama assumpcionista. Quan parlem de difusió estem referint-nos, és clar, no sols a la seua divulgació «publicitària», sinó que també al·ludim a la seua divulgació com a objecte d'interés per als estudiosos, que a partir de l'any 1979 (com bé senyala Joan Castaño) ha augmentat considerablement fins avui mateix.
Món i Misteri de la Festa d'Elx nasqué per commemorar el tercer centenari de la inauguració de l'actual església de Santa Maria (1686). Sota la direcció d'Alfons Llorenç, i l'auspici de la Conselleria de Cultura, un grup interdisciplinar de persones (Gaspar Jaén, Aurelí Argemí, Joan Castaño, Francesc Massip, Teresa Vicens, entre d'altres) treballà per aconseguir mostrar la Festa amb la major claredat possible. Es tractava, doncs, d'una exposició ambiciosa que, per tal de complir el seu objectiu, utilitzà multitud de mitjans, des de la seua complexa i atraient estructura fins a publicacions, exposicions complementàries, concerts i cartells. No podia ser d'una altra manera tractant-se de la festa representativa d'un poble, el valencià, i d'una llengua, la catalana.
L'exposició, amb la seua voluntat de recerca, d'explicació i d'investigació, fou la confirmació i glorificació d'uns canvis que afectaren la concepció que hom tenia de la Festa, fou la validació definitiva per mostrar-la amb tots els elements que la caracteritzen, sense ocultismes ni prejudicis. D'aquesta manera, a l'exposició li acompanyaren en el temps la transformació de la revista Festa d'Elx, la publicació de textos de tota mena que indagaven en els sentits de la representació i del seu món i, poc temps després, la creació del Festival de Teatre i Música Medieval, amb el seu seminari. Però, a causa de l'afany de difusió, la Festa ha acabat transformant-se en una valuosa mercaderia turística, amb més representacions extraordinàries i més assajos generals. La culminació de tot aquest procés divulgador ha estat la proclamació per part de la UNESCO del Misteri d'Elx com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Intangible de la Humanitat el passat 18 de maig.
Aquesta situació, per suposat, s'emmarca dins un context més global, això que en diuen l'era de la informació. La desvirtuació que ha acabat produint-se en aquesta etapa difusora ha comportat l'aparició d'un dilema shakespearià, que tant bé ha sabut plantejar J. Castaño («La Festa d'Elx i la ciutat contemporània», Festa d'Elx, 50, 1998): «cal decidir si es pot conservar el Misteri com a festa tradicional i comunitària del poble d'Elx, representativa de la nostra cultura i íntimamement lligada a la ciutat, o si, pel contrari, deu treballar-se en el sentit de mantenir una peça de museu, un espectacle culte i extraordinari, amb un interés merament arquelògic».
Tanmateix, a banda de les seues implicacions històriques, l'exposició Món i Misteri de la Festa d'Elx ha esdevingut un model a l'hora de parlar de divulgació i d'investigació, però, també, un referent en la recerca de les arrels d'un poble. I, per tot açò, hem cregut necessari utilitzar la nostra web per tal de retre-li un petit homenatge.
