Quan parlem de la Festa quasi sempre ho fem des d'una perspectiva històrica, discernim sobre la seua antigor, estudiem els fets més emblemàtics o ens congratulem d'haver heretat aquesta excepcional meravella. És convenient que, de tant en tant, també reflexionem sobre l'estat de la Festa hui dia, però no sols sobre coses concretes, com ara si és convenient un canvi d'estatuts o de cel, si tal administració dóna pocs diners o si la Capella ha cantat o ha deixat de cantar bé. La reflexió hauria de ser més pregona i global. Cap a on es dirigeix la Festa? Quina concepció en tenim els il·licitans? Quin és l'objectiu d'aquells que poden fer i desfer?
No és la primera vegada que es plantegen aquestes qüestions. Alguns estudiosos d'aquest drama ja han parlat de la seua situació dins de la societat il·licitana actual, com ara Joan Castaño, Gaspar Jaén o Francesc Massip, entre d'altres. Tanmateix, ara que aquesta representació ha estat reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat, és necessari continuar aprofundint en aquesta reflexió.
S'està produint un canvi constant en la concepció que els il·licitans tenim de la Festa. Ja no es tracta, com fins fa unes dècades, de la festa gran d'Elx, dels seus ciutadans que commemoraven amb aquest drama la mort i l'assumpció al cel de la Mare de Déu (que no és més que la celebració atàvica del cicle continu i etern de la terra). Ha deixat de ser el moment de l'any en què els il·licitans desatenien les seues tasques quotidianes per fondre's en una celebració de reafirmament comunitari. És a dir, a poc a poc, s'ha anat perdent el sentit festiu de l'anomenat, cada vegada més pels il·licitans, Misteri d'Elx, per substituir-lo per un sentit d'espectacle turisticocultural, molt en consonància amb els temps que corren.
Aquesta actitud, que allunya cada vegada més els ciutadans d'Elx de la seua festa, es fa, any rere any, més explícita. No sols l'observem de forma individual, sinó que, malauradament, també està present en aquelles institucions que organitzen la Festa. Podem posar diversos exemples que confirmen aquesta actitud. En primer lloc, la importància que es dóna a l'assaig general del dia 13 d'agost per sobre de la representació dels dies 14 i 15, la vertadera Festa d'Elx. L'assaig és aprofitat per les diferents institucions per a convidar les persones més prestigioses de la cultura, la política o la religió, que veuen una Festa descontextualitzada i descafeïnada.
El desarrelament entre la representació i els actes festius que l'envolten i la complementen es cada colp major. La Nit de l'Albà, la Roà, la processó, les Salves són part integrant i important de la Festa i no es poden bandejar com si foren simples apèndixs sense importància. Per altra banda, des que la Nit de l'Albà s'ha convertit en un referent turístic de la ciutat ha esdevingut més un espectacle, en detriment de l'ofrena de foc que els il·licitans han dedicat, des de sempre, a la seua patrona. D'aquesta manera, l'Ajuntament, deixant a banda la tradició, està concentrant la Nit de l'Albà en un perímetre petit al voltant de Santa Maria on el final és acompanyat amb música de la Festa, que, al cap i a la fi, només poden veure i escoltar els convidats institucionals de l'hort del Xocolater.
La llengua és un altre element identificatiu de la Festa i del poble que des de sempre l'ha celebrada. Darrerament no hi ha cap interés a conservar i potenciar l'ús de la llengua pròpia de la Festa, el català. Aquesta llengua nostra ni tan sols es manté viva ja entre els nuclis tradicionals de la representació, com ara els cantors o els tramoistes.
Per acabar, podríem parlar de la promoció pública que es fa de la Festa, sobretot arran de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat. Sense anar més lluny, el concert commemoratiu del 18 de maig, que celebrava el primer aniversari d'aquesta declaració, anava precedit d'un vídeo introductori, només en castellà, en què es presentava el Misteri d'Elx (en cap moment la Festa!) com un espectacle cultural únic que els il·licitans havien de conservar i mostrar, com si es tractara d'un quadre d'un pintor famós i reconegut.
¿És aquesta la Festa que volem? Una mercaderia turística deslligada dels il·licitans com a festa, sense cap valor sentimental ni d'identificació comunitària. En definitiva, una peça de museu amb molts interessos econòmics i turístics per enmig. El dilema ja està plantejat i només el poble d'Elx té la darrera paraula: espectacle o festa?
[«La Festa en l'actualitat», periòdic Información, «Elche: el Misteri y mucho más», Alacant, 10-08-2002]
[Revisat: 20-11-2014]
[Revisat: 20-11-2014]
