On comença i on acaba l'autoritat d'una llei? Una llei pot legislar sobre una tema científic o es pot entremetre en la manera de parlar, de dir les coses, d'unes persones? Les lleis, encara que semble el contrari, tenen incoherències, buits i, fins i tot, incorreccions (unes vegades innocents i unes altres amb tota la mala intenció dels legisladors). Les lleis regulen i organitzen la societat, però, en cap cas, poden imposar punts de vista parcials i interessats de la realitat, que és el que passa, per exemple, amb el nou Estatut valència (per molt que s'hi repetisca la fórmula «idioma valencià», el valencià no deixarà de ser català, no es convertirà per art de màgia en una llengua diferent).
Tota aquesta introducció em serveix per a explicar el meu desacord per l'ús del terme «Personalitats Electes», en referència als antics «Cavallers Electes», arran de l'aprovació de la Llei del Misteri d'Elx. Aquesta llei, de 22 de desembre de 2005, es refereix en el seu art. 19 a l'elecció d'aquests càrrecs honorífics amb el terme ambigu de «personalitats» per tal de poder designar-hi dones, cosa que, si se'm permet ser políticament incorrecte, no acabe de veure clar (quina necessitat justifica aquest canvi de la tradició que amb tant afany es vol defensar?; i, per què, per les mateixes raons, no es permet participar a les xiquetes com a Maries o àngels? No serà tot una mena de guardar les aparences políticament correctes?). S'ha creat un nou terme «legislatiu» ―per dir-ho d'alguna manera― que modifica i substitueix un nom històric i tradicional de la Festa, però que aparega en la llei no obliga a la seua aplicació en el dia a dia de la representació.
Seria convenient utilitzar una fórmula que alhora no determine el sexe de la persona que designa i que tinga un ús històric i tradicional. Per aquest motiu recomane simplement l'ús de la paraula «Electe», que apareix en abundant documentació històrica (en la forma d'elet). D'aquesta manera, i per no citar una tirallonga d'exemples, són rellevants les referències que trobem al primer text conegut de la representació, la consueta de 1625, escrita per Gaspar Soler i Chacon: «Lo acte de la vespra és el següent: que, acabades vespres, ix la Maria ab les dos Maries i quatre o sis àngels de la ermita de Sant Sebastià, on està la capella de Nostra Senyora, i l'acompanyen los dos elets ab lo mestre de capella, lo vicari foràneo i dos capellans, ab sis o huit cavallers, a la iglésia Major, ab los sons i trompetes»; i «Acabades vespres se diuen completes, van los capellans a revestir-se de apòstols a la ditta ermita, en la qual aguarden les Maries i àngels, i tots junts van a la iglésia Major, acompanyats dels elets, lo vicari foràneo i dos o tres capellans i cavallers ab los sons acostumats».
Des d'ací anime a tots, i especialment als mitjans de comunicació i als membres del Patronat del Misteri d'Elx, a no canviar, per culpa d'un text que no ha sabut respectar la nomenclatura tradicional d'aquests càrrecs, el nom d'«Electes» per un terme incòmode i indefinit que no té res a veure amb el vocabulari tradicional de la Festa.
[«Els Electes de la Festa», Hèctor Càmara i Sempere, diari Información, Alacant, 27-06-2006]
[Revisat: 24-10-2014]
[Revisat: 24-10-2014]
