En cada nova representació de la Festa s'està estenent més el costum de reservar lloc per veure la representació a persones que encara no hi han arribat, fins al punt que es considera una prerrogativa o un dret el fet de mantenir buits aquestos seients sota l'atenta vigilància d'una o diverses persones dispostes a fer el que calga per dissuadir a aquells que, per un moment, han pensat en la possibilitat d'ocupar-los. Aquesta circumstància provoca en molts casos situacions de nervis i de tensió que poden arribar a desencadenar baralles o trifulgues enmig de l'església.
Feia temps que no em plantejava la cerca d'un lloc per veure tranquil·lament la Festa perquè en diverses ocasions ja havia estat testimoni i participant involuntari en alguna d'aquestes picabaralles. Estava fart de pagar el cànon del cabreig i el malhumor per veure la representació, així que havia decidit els últims anys intentar fugir d'aquestes situacions. Però, el passat 1 de novembre se'm va ocórrer anar al balcó de les ànimes, quina va ser la meua sorpresa quan mitja hora abans de començar la «Vespra» només hi havia quatre persones. Vaig demanar permís per a posar-m'hi, però se'm va denegar sense prestar-me molta atenció, acusant-me, quan vaig insistir en el meu propòsit, de voler fer la guitza intencionadament a dues de les persones que estaven allí pacientment guardant el lloc a unes altres que, a poc temps de començar la representació, encara no hi havien aparegut. Vaig demanar disculpes pel meu atreviment reiterades vegades sense que els orgullosos ocupants es dignaren a acceptar-les.
Aquesta situació, que realment em va traure de les meues caselles, encara que em vaig retirar ràpidament per no provocar un aldarull indesitjable, cosa que segurament no pensen els ocupants del balcó, reitera la meua perplexitat davant d'aquest tipus de comportaments: com és possible que es considere lícit una conducta basada en una profunda acceptació de la injustícia? És cert que tots hem guardat lloc alguna vegada, però sempre dins d'uns límits, a una o a dues persones i sempre un temps prudencial. Perquè reservar un espai sempre suposa un atemptat contra la igualtat d'altres persones, és a dir, el primer que arriba té dret a decidir el lloc que ocupa abans que altres que vinguen després. Si quan fem cua per a entrar en un autobús o al teatre ens sembla injust que la gent es cole davant nostre perquè hem d'acceptar això mateix quan pretenem veure la Festa. He vist a persones ocupant dos bancs o una desena de cadires mentre hi havia gent que ja començava a esperar l'inici de la representació dempeus.
Açò no es pot permetre, almenys en els nivells als quals s'està arribant, en una societat que es considera democràtica perquè significa una abús sobre altres persones i ací no val la dita evangèlica dels últims seran els primers. Potser tampoc podem esperar massa en un país com el nostre tan acostumat a no fer cues i a imposar-se sobre els altres de forma fraudulenta.
[«Guarda-me puesto en Santa Maria», periòdic Información, Alicante, 09-11-2006, p. 18][Revisat: 14-11-2014]
