Horts de palmeres, alerta!

Tots pensàvem que els títols de «Patrimoni de la Humanitat» eren vitalicis, que després de concedir-los, amb cert esforç, eren intocables. Quina sorpresa quan l’altre dia va eixir a la premsa la notícia que la Unesco havia decidit llevar la declaració de «Patrimoni de la Humanitat» a la vall d’Elba a causa de la polèmica construcció d’un pont. El fet és trist, no per l’escàndol que podria suposar la retirada del títol, sinó perquè és l’evidència del maltracte polític cap a un bé natural i paisatgístic que perd la possibilitat de conservar-se.

Però, més enllà d’açò, la reacció de la Unesco és del tot sorprenent, per dos motius: 1) es tracta d’una resposta inesperada que atorga a la institució prestigi (no hi ha més crèdit en un jurat que deixar desert o vacant un nomenament, això honora la institució, capaç de fer valdre la qualitat per damunt d’altres interessos; i el mateix podríem dir en el cas, encara més agosarat, de llevar-lo); 2) és una clara advertència: tots els «Patrimonis de la Humanitat» que siguen amenaçats per la negligència dels poders polítics encarregats de la seua salvaguarda poden ser castigats (i açò suposa la pèrdua de tots els rèdits turístics i, per tant, econòmics per als qui gestionen els béns indexats per la Unesco).

Estan els béns il·licitans declarats «Patrimoni de la Humanitat» lliures d’aquest perill? Em sembla que no i, per a demostrar-ho, potser és interessant que, en el cas dels horts de palmeres, hi peguem una volta i comprovem el seu estat: palmeres groguenques per falta d’aigua, séquies inutilitzades que fa temps que han deixat de regar, tasques d’escarmonda més semblants a la neteja de les façanes d’edificis, vials que han ocupat l’espai d’antigues fileres de palmeres, collites de dàtils perdudes per una equivocada política de municipalització dels horts. Com a exemple, us heu fixat que bona part del recorregut turístic del palmerar té a un dels costats un immens aparcament de cotxes, el que ocupa el solar de l’antic cinema Avenida? És aquesta la imatge que es vol donar?

I a la manera descurada de «conservar» els horts en el dia a dia que han heretat els diferents governs municipals i autonòmics s’uneixen els diferents plans urbanístics aprovats, sempre lesius amb aquest bé (xalets, col·legis, centres de salut, parcs urbanitzats...). El ciment i els interessos privats d’uns pocs sempre per damunt de la protecció dels horts (de la seua estructura i del seu funcionament agrari antiquíssim que cada dia que passa menys persones coneixen). En cada PGOU es condemna a un nombre indeterminat d’horts a morir, i el darrer, ja dins de la protecció patrimonial de la Unesco, és aplicat sense miraments. I per acabar d’adobar l’assumpte, el Pla Especial de Protecció del Palmerar deixa sectors sense concretar de la zona inclosa en el perímetre declarat «Patrimoni de la Humanitat» exempts de les determinacions de la planificació a causa de l’existència de convenis urbanístics previs. Aquest fet deixa a les clares que la protecció d’un bé amb valor universal reconegut es plega descaradament a un urbanisme vulgar i covard. Sense comptar, per no fer-me massa prolix, el projecte de «Mirador del Palmerar», que amaga la conversió dels horts de palmeres en un parc temàtic.

No és intenció de l’IECBV denunciar davant la Unesco aquests fets, no és la seua comesa. El nostre paper simplement és advertir a la ciutadania i a les institucions públiques que el cas de la vall de l’Elba ens ha de fer reflexionar i que al final el llop sempre es menja les ovelles. I de la Festa, en parlarem un altre dia.

[Publicat com a membre de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, «Horts de palmeres, alerta!», periòdic Información, Alacant, 10-07-2009]

Deu anys de lafesta.com (1999-2009)

El temps passa més de presa del que una persona està disposada a acceptar. I quan parlem de tecnologia, la sensació és molt més acusada. Sense adonar-nos-en han passat deu anys des que dos joves estudiants es van capficar per traure a la llum un web el més complet possible sobre la Festa o Misteri d’Elx. Les hores de treball van ser molt intenses, amb uns mitjans que, si en aquella època ens semblaven avançats, ara els recordem amb un somriure.

Parlar d’un web amb una dècada d’existència és com parlar de l’antiguitat, per no dir de la prehistòria, d’Internet. Quants dels que ara consulten compulsivament el correu electrònic o la premsa digital hi tenien aleshores accés directe? Qui es recorda, ara que el wifi s’estén per cases, cafeteries i carrers, d’aquells ciber-cafés on podies accedir puntualment a la informació de la xarxa? I del so del mòdem marcant, quan no podies utilitzar alhora el telèfon i la connexió a Internet? D’aquella època és lafesta.com.

La motivació que ens va impulsar a fer un web sobre la Festa no va ser una altra que donar a conéixer el símbol viu que ens identifica com a il·licitans als nostres conciutadans i, especialment ‒i d’açò l’ús de les noves tecnologies‒, als joves, cada vegada més allunyats d’aquesta celebració. Què il·lusos! La difusió per Internet de la Festa trencava les fronteres per a unir-se a una gran autovia de la informació que no sabíem fins a on arribaria: Japó, Estats Units, Mèxic, França, Alemanya, etc.

Lafesta.com formava així part d’una gran biblioteca sense control de continguts ni ordre de preferència. Per aquest motiu, en el moment de dissenyar el web, vam veure necessari incorporar elements que donaren qualitat a la proposta i que la pogueren diferenciar d’altres: un contingut basat en la investigació feta amb rigor per gent com Joan Castaño, Francesc Massip, Maricarmen Gómez o Luis Quirante, entre d’altres; i un disseny que fóra un homenatge a la Festa, amb imatges de fotògrafs com Andreu Castillejos, María Ángeles Sánchez o Paco Grau, pintors com Pepa Ferrández, María Dolores Mulà, Antonia Henarejos o Albert Agulló, sense oblidar els dibuixos d’Antonio Serrano Peral. Els donem les gràcies per la seua col·laboració.

A més a més, el disseny es caracteritzava per un marcat simbolisme, que recollia elements de la Festa i els transformava en eines del web: les claus de sant Pere com a entrada, els atlantes de l’orgue dibuixats per Serrano com a suport d’un modern reproductor de CD que introduïa les pistes dels cants, el botó del homepage representat per la imatge de l’església de Santa Maria, etc. I tot això fet d’una forma que a hores d’ara consideraríem artesanal. Encara que semble estrany, una de les virtuts de lafesta.com era l’aire casolà i proper que delatava la cura i respecte amb què estava dissenyada.

L’estructura, que hui en dia es consideraria poc accessible, conseqüència potser d’una època en què Internet començava a generalitzar-se i encara no existia una metodologia clara de fer webs, se semblava a un llibre o a una exposició, on es prioritzava una visita completa i tranquil·la al web més que una consulta ràpida i específica. Primer, accedies per una portada a un «túnel d’entrada» o introducció que oferia diverses imatges en blanc i negre amb textos de Gaspar Jaén; després, a partir de la pàgina central, visitaves secció per secció com si es tractara de diferents sales d’una exposició o capítols d’un llibre (introducció, representació, escenografia, música i textos, vestuari, història...); finalment, abandonaves el web per un «túnel d’eixida» semblant al d’entrada.

Les reaccions van ser molt diverses des del mateix moment que va eixir la notícia de la creació d’un web sobre la Festa a la premsa. La majoria veieren amb bons ulls aquesta nova forma de difusió de la representació il·licitana i s’interessaren per conéixer-la. En aquest sentit, el mateix Patronat del Misteri d’Elx ens va convidar a presentar-los el nostre projecte a l’octubre de 1999. És cert que entre algunes persones del món de la Festa aparegueren susceptibilitats induïdes pel desconeixement del que era Internet i de les intencions que el temps ha demostrat honestes d’aquells que feien el web.

L’any 2001 vam ampliar el web amb la creació del portal La tramoia, una mena de retaule dinàmic i colorista. Amb aquesta nova secció el web passava de tenir un contingut estàtic a estar pràcticament actualitzat cada mes amb notícies de premsa, amb una agenda cultural, amb informació sobre la venda d’entrades i, especialment, amb la incorporació de més d’una cinquantena d’articles d’investigació de diferents temàtiques relacionats amb la Festa, de documents històrics i de fonts argumentals de la representació. A açò s’afegia un apartat de documentació gràfica on s’ha donat a conéixer, per exemple, un bon número d’obres d’art assumpcionistes (dels segles X al XVIII) o la primera col·lecció de fotos en color de la Festa, feta per la professora nord-americana Roma Hoff l’any 1954. Tot aquest contingut ha permés que lafesta.com es convertisca en el web més complet sobre el Misteri d’Elx i que s’hagen interessat en la seua consulta des d’aficionats a investigadors de tota mena.

Amb el desè aniversari hem cregut necessari que, sense perdre la riquesa que ha anat acumulant amb el pas dels anys, lafesta.com s’adeqüe a les formes actuals d’edició i consulta de webs, en què primen formats més racionals i de major accessibilitat. Així i tot, no hem volgut abandonar del tot el simbolisme en el disseny gràfic que ha caracteritzat el nostre web. En la reforma que hem dut a terme hem tingut com a objectius la visibilitat dels continguts emmagatzemats i una presentació acorde a cada tipus d’informació (divulgació, investigació, fotografia, reproducció documental o artística, audiovisual, etc.). A açò s’afegeix un criteri que hem tingut clar des del començament: la citació de fonts i d’autors, imprescindible a Internet si volem que siga una «biblioteca» de consulta fiable. La qualitat i el rigor, doncs, com a guia de treball en un món que es caracteritza, moltes vegades, per la seua absència, volem que aquesta també siga la nostra aportació.

Els temps i les exigències ja no són les mateixes que fa deu anys, però el nostre compromís amb la divulgació de la Festa continua viu i ho volem demostrar amb aquesta renovació del nostre web, que esperem que visiten i gaudisquen. Gràcies a tots els amics que han estat al nostre costat i continuen donant-nos suport.

[Text commemoratiu del desé aniversari del web sobre la Festa o Misteri d’Elx www.lafesta.com]