Aquest juliol hem vist com desapareixia una de les fites urbanes més importants dins del patrimoni arquitectònic i urbanístic d'Elx: la casa dels comtes de Torrellano, datada al segle XVIII. Es tractava d'una preciosa casa nobiliària, situada en la banda sudest de la plaça de Baix, que donava accés, mitjançant un passadís d'una gran vàlua urbana —anomenat popularment la Llongeta—, al carrer de la Troneta. Del conjunt destaquen els formosos arcs de pedra picada i els ferros forjats del balcons, tots dos elements de la façana principal, l'única resta que volen conservar com a deferència.
L'edifici havia estat restaurat l'any 1995 per inicitaiva municipal i ha estat el mateix Ajuntament d'Elx, amb la seua política ambigua, el que ha permés aquesta irreparable pèrdua, amb el silenci beneplàcit de l'oposició i dels mitjans de comunicació locals que, ni tan sols, han estat testimoni d'aquesta barbàrie.
Es tractava d'un edifici protegit, però, de què ens pot servir ara dir açò quan ja no en queda res? Hem de conformar-nos només amb el record de les vegades que hem passat per allí, que hem comprat castanyes a Conxa, que ens hem protegit de la pluja. Tampoc podem oblidar la preciosa imatge que donava aquest edifici al carrer de la Troneta amb un xamfrà i, enmig, una finestreta de fusta, imatge que ens transportava a altres temps i que ara ha desaparegut per sempre més. És veritat que construiran un edifici semblant però ja no tindrà aqueixa càrrega històrica i sentimental que diferencia les fites urbanes de les còpies pseudo-històriques d'aplacat de pedra i formigó.
Tan sols ens resta continuar lluitant perquè Elx no perda de manera irreversible tot els seus referents arquitectònics, no sols valuosos per ser part de la nostra història com a poble, sinó també per ser part de la nostra vida individual i col·lectiva, de la nostra memòria. Demane que, almenys, conserven els valuosos ferros forjats dels balcons, dels millors d'Elx.
